dijous, 8 d’abril de 2010

Dies pensatius...

Ets al bosc, tot és fosc, hi ha un immens camí que no hi veus al final, notes l'aire de la vesprada com et passa per la cara, aquella olor a natura que et recorda els estius que vas passar de vacances a la muntanya, sents com les branques dels arbres es mouen amb el vent.


Aquella tranquil•litat que, del silenci que hi arriba a haver sents el teu cor com batega amb alegria, amb força, et sents lliure sense ganes de veure a ningú, ni fer res, només vols estar allà recordant coses sota la soca d'un arbre.

2 comentaris:

~ Nana ~ ha dit...

Molt, molt be, m'agrada molt! Quan dius aquestes coses me les imagino i em venen ganes d'anar al bosc xD És ben bé que la natura t'apassiona ^^

[[**IzAyOi**]] ha dit...

ei sergi!!!

sóc la montse!!! ostres, no sabia que tinguessis un blog tu també!!! ara mateix el segueixo!!

jo també en tinc un, però no sé si t'agradadrà...

m'agrada molt com escrius!!! de debò!! un petonàs!!! ^^